lunes, 28 de agosto de 2017

Pangea i Libertarias, una Ordesa més incerta

En diem furgar quan has escorcollat una cosa de dalt baix sense trobar el que busques, i segueixes regirant.
Tatxades les clàssiques, ara venim a Ordesa a cercar incertesa.


Aquí van dues vies de furgar, boniques, intenses, on posar-nos a prova.


Libertarias
repetida fa quinze dies amb el Santi i en Vicenç, cordada de tres que sempre excita les neurones.
Corda gorda...

Com xalem!!!


 Lo Santi s'anima als setens i la trinca sencera, fent el quart llarg de primer (7a+ expo) com si res.

Esperó de Zarathrustra al fons. 


Ni la mala roca mos canvia la cara. 7a+ crustinyant, poder 7a per la por que fan els cantos. Sortosament s'empotra bé i els friends entren a canyó.

Vicentaturix, únic pare de família de la cordada, posant seny... a vegades, en aquest terreny


Via brutal que esdevindrà una "clàssica" com ho ha fet la Racs.
Un xic més dura que la veïna, amb un punt d'exposició mai desagradable.
A mesura que vagi repetint-se es convertirà en un dels premis cobdiciats. Encara falta una mica de magnesi i netejar alguns trams incerts

Afegeixo una ressenya actualitzada, de memòria.
Com que m'apropo als cinquanta ja disculpareu les errades i oblits. Millorar-les és cosa de tots



En Christian sempre em diu, "Albert, tus topos matan la aventura".
Així que si voleu vibrar aneu sense la ressenya, o equivoqueu-vos de pàgina en fotocopiar-la del llibre...


Pangea
amb l'Ester.
Tercer dissabte d'agost.
Les sensacions en cordada de dos es viuen de forma intensa
Via amb una línia al.lucinant que ressegueix l'esperó més elegant d'Ordesa, tot just a l'esquerra de Zarathrustra, molt exigent.
Hem obviat les dues primeres tirades (V i A2+) per estalviar el martell, i no m'atreveria a aconsellar tornar-hi sense.


Les darreres 4 tirades mereixen l'adjectiu d'excepcionals, dures, sobre una roca bona d'adherència increïble.
També expostes.



No sé si ha estat bona idea oblidar els claus. El penúltim llarg, un teòric 6a+, ens ha semblat 6c per una variant molt exposada perquè no arribàvem al primer i únic spit (pas de setè segur, expo i obligat).




Hem "abandonat per dalt" usant el "modo supervivencia".
Abandonar per dalt, definició de l'Olivetti: usar l'escalada Artificial allí on es passa en lliure

Feia temps que no mastegava el gust de la por. Encara el pal.ladejo


M'agrada Ordesa !!!!

lunes, 21 de agosto de 2017

Disfrutando en la sombra

Dues vies per fugir de la calor que comparteixen trets comuns: el bon gust, bona pedra, i una cuidada execució realitzada pels mateixos obridors.
Alhora ben diferents: mentre una resta quasi equipada, l'altra demana dos jocs complerts de ninos.

Dos magnífics exemples on els aperturistes s'han esmerat en netejar de rocs i (z)orra aquells trossos rostollosos de paret que inevitablement tallen qualsevol tàpia.

Tot i l' è(ste)tica aparentment contraposada, la feina dels autors farà que xaleu a tope.
Obrir una via té escassa rellevància.
Cal pensar en la vivència dels qui repetiran, tant o més que en la pròpia.
Sigui per dura o agradable, per exigent o exposada, per bella o terrorífica, una via hauria de deixar imprompta als repetidors, mai un regust de brutícia.




Plandescún, vall de Plan (davant Peña de Sin)
Darrer llarg de Quimera, un 7a que "no pinta nada" segons els seus autors...



El Vendedor de Quimeras,
sobredosi de ninoterapia




Aquí unes fotos.
Recomanable començar aviat i evitar el solano al darrer llarg, un 7a ben complert que el Santi va obrir al Rotpunk.



molta fissura

 Marxant del sostre abans d'entrar a la Placa del Masmut,
un terreny on cal navegar amb brújola, un dels llargs més impactants i bonics de la via



Escalant aliens al "festival" marxós de la Vall. 
Si el xivarri de la Rave no molesta, nantros difícilment alterarem la pau dels ocells


sobredosi de fissura


l'Ester a punt d'arrencar una bavaresa


El Pixador de Routes
L'altra via del mateixo autors, més equipada, quasi esportiva. 
Un primer llarg físicament exigent, un tercer llarg brutal





I al costat un nou sector d'esportiva pendent de descobrir
però bo segur


Brutals.
Gràcies per la varietat i per deixar-nos aquests regalets


El Feo de Pau
També a Sin, ombra des de les 12.30 i aproximació curta



I una de regal just abans de pujar per la canal, que cantava massa per poder-nos resistir


Tenemos los mismos Gustos

L2
L3, sempre culs, millor el de l'Ester